Entrevista xarxa ciutadana

Segons l’Anna Sabaté, professora que imparteix aquesta introducció a l’art floral japonès, “el simbolisme de l’encens és com aquelles coses de la vida que passen, desapareixen i no deixen rastre, però hi queda l’olor. És quelcom que es pot relacionar amb els homes, doncs d’una manera o d’altra, tots passem però deixem, qui més qui menys, alguna cosa feta”. De la mateixa manera que passa també amb l’Ikebana, un art efímer, que es desfà i es torna a refer cada vegada que es canvia de lloc, pel que els alumnes han de desfer la seva obra quan marxen de l’aula, quelcom que els entristeix encara, quan porten poc temps en contacte amb aquesta filosofia.

És el que ens explicava la Dolors Coll quan deia que “arribar a entendre això costa una mica, doncs dol moltíssim haver de desfer la feina. Sort que ens fa una foto i queda el record del que hem treballat”. La Dolors va rebre la informació del taller i ho va trobar tan interessant que s’hi va apuntar. Encara que n’havia sentit parlar, no coneixia gairebé res de l’Ikebana però es va animar, quelcom del que està satisfeta: “M’agrada moltíssim, encara que fa molt poc que he començat i costa entendre-ho tot, doncs és quelcom molt diferent al que coneixia. Nosaltres tenim una altra visió del que són les flors: molt espesses, amb rams molt macos… I aquí és al revés, com menys coses hi posis millor”.

L’Associació Amics de les Roses va organitzar aquest taller per acostar als santfeliuencs aquest art floral japonès, que es basa en l’harmonia de la composició floral, en el qual té molta importància el color, la forma, la textura i la línia. Sabaté, que té com nom professional de sensei d’Ikebana un mot japonès que significa “flor d’anhel celestial”, el descriu com quelcom que va molt més enllà de l’art o la creació d’un guarniment: “L’art de l’Ikebana mostra els canvis que fa el cor de l’home. És un sentiment expressat amb les mans. L’art floral és un art d’autorealització de l’ànima humana que treballa amb la natura. Una natura que s’ha tallat però a la qual es dóna nova vida quan ja és morta. Dono molta importància a la natura perquè els japonesos la respecten molt: són conscients que l’home arriba quan la natura ja hi és i que aquesta roman quan l’home se’n va”.

El toc de la campana oriental per part de la professora indica que es pot començar el treball. “Es tracta de fer parar atenció, de marcar l’inici del respecte pel moment de començar tots a la una. Els japonesos són gent de grup i fan les coses junts. Per tal de no començar amb la disbauxa, es toca la campana i llavors es dóna el respecte a cada persona de treballar amb aquella natura. És quan comença el moment en què et relaxes, en què s’ha d’intentar unir el sentiment amb les mans. Això costa una mica, però és l’obra”.

La sensació de relax és un dels beneficis que destaquen tant la mestre com els alumnes del taller. Sabater diu que “és una experiència semblant al tai-txi o el ioga, però amb la natura. Quan jo vaig començar, va ser en un curs que hi havia set psiquiatres; ho feien per relaxar-se i ajudar a relaxar els seus pacients. Es tracta de treballar qualitats internes; per exemple, si es fa un treball d’Ikebana on predomina l’equilibri i s’aconsegueix, això serveix també per al dia a dia, per a la manera de viure”.

La Pilar, membre de la Junta de l’Associació Amics de les Roses, també destaca aquest tret de l’aprenentatge: “És una classe on hi ha molta relaxació, tots ho vivim així”. En Jordi també és membre de l’associació i, tot i que coneixia l’Ikebana i havia consultat llibres, destaca la importància de comptar amb les lliçons de la mestra, “excepcional” en les seves pròpies paraules, que “els ensenya i dóna totes les respostes que mai se li podran preguntar a un manual”.

Si us animeu, des de l’Associació volen fer més cursos sempre que hi hagi públic, així que potser podeu afegir-vos al proper taller d’Ikebana i gaudir de tot el que ens van explicar els participants mentre apreneu l’art floral d’una cultura tan interessant com la japonesa.